L'altre dia em va arribar un missatge breu però profund.
En ell li feien al Dalai Lama la següent pregunta:
Què li sorprén més de la humanitat?
Resposta: Els homes.
...perquè perden la salut per guanyar diners per després perdre'ls per recuperar la salut
...perquè per pensar ansiosament en el futur no disfruten el present, amb lo qual no viuen ni el present ni el futur
...i perquè viuen com si no tinguéssin que morir mai...i moren com si mai haguéssin viscut
Aquesta darrera resposta del Dalai Lama és impactant perquè sovint oblidem que no som immortals.
La mort és un tabú, ningú vol pensar-hi, tothom la veu lluny, ningú que gaudeixi de salut s'imagina que la mort pugui tocar a la seva porta, però...pot tocar.
En el fons és el que fa que la vida sigui imprevisible i emocionant.
Ens han educat a no pensar-hi mai, tan sols hi aterrem quan s´ens mor una persona estimada.
Tanmateix, si prenem consciència i de tant en tant hi pensem, probablement ens ajudi a ser més autèntics, més humils i més valents a l'hora de prendre decisions.
Valorem que estem vius, assumim que no sabem fins quan durarà aquest regal, disfrutem estimant de debò i no perdem el temps amb el nostre ego: demanem-li el divorci.
