domingo, 8 de junio de 2014

"Carpe Diem, Memento Mori"


"Carpe Diem" té per lema aprofitar fins el final tot el que et pugui donar el dia que vius, treure-li tot el suc, i amb tota la passió, intensitat i consciència.

"Memento Mori" (recorda't que has de morir), pot ser la millor estructura per moure't a fer allò que desitges de debò i tant et costa. Acceptar la mort i positivar-la com una motivació i un motor per donar sentit a la teva vida, i viure cada dia conscient de que pot ser l'últim. Adonar-te del teu poder. Prendre decisions. I al final del dia, reflexionar si l'has viscut com volies, fer autocrítica, i propòsit d'esmena pel dia següent, aprofitar una nova oportunitat de fer realment el que vols, tu tries, tu tens el poder decidir.

Entendre de què va això de la vida, trobar el sentit i viure amb sentit, és l'assignatura més rellevant i alhora més difícil de la nostra existència. Aprovar-la, pot portar a moments de gran plenitud durant aquest regal de viatge que ens ha vingut donat, i a una gran pau interior en els moments finals, en el comiat, en la mort.

"Ars Morendi" o l'art de morir, en el seu estat més pur, és voler dir adéu, voler acomiadar-se de la vida al costat dels qui més estimes i més t'estimen. Moment de màxima intimitat, amor i humanitat.

L’"Ars Morendi" és el darrer gran aprenentatge de la vida, la última lliçó, aprendre a morir, i fer-ho sense por.

Quin és l'antídot d'una de les grans pors de la vida, la por a la mort?

Connectar amb el resum de la teva vida i de la teva essència com a ésser humà, recordar els moments en els que has viscut els teus valors al màxim, pot ser quelcom molt més poderós que la por a la mort. Pot ser un bon antídot, que t'ajudi a viure la teva mort amb la mateixa plenitud i pau interior amb l'ha que has viscut la teva vida.

Tot plegat, són tan sols opinions en calent i amb les emocions encara molt sensibles, de qui ha estat un observador curiós de la mort del seu Pare.

Sensacions de qui ha acompanyat a un ser estimat en el tram final de la seva vida, de qui li ha agafat les mans i l'ha acaronat fins el final, de qui li ha promès integrar part del seu llegat, de qui l'ha abraçat i se l'ha menjat a petons, de qui li ha posat música, ha cantat i ha resat, de qui ha tingut la sort de tenir-lo com a pare i ha viscut la seva mort amb una profunda pena i tristor perquè se’n va físicament, i de qui ha trobat que el seu viatge ha tingut sentit i transcendència.

L’"Ars Morendi" en estat pur del meu Pare, la manera com se n'ha anat, m'ha deixat un estrany sentiment d'alegria interior.

ESTIMAR i DONAR ha estat el seu resum vital, i 2 dies abans del final ens va confirmar que ha gaudit d'un bon morir "regalant-nos" la frase: "Aquest final és trist però alhora bonic".

Gràcies Pare per la teva inoblidable última lliçó. El teu exemple i llegat el portaré amb orgull dins el meu cor per sempre. T'estimo i et trobaré molt a faltar.

Joan Abad i Font, DEP.