Fins ara només havia experimentat caps de setmana tipus "coach&potatoes" (estar tirat al sofà llegint, escoltant música o veient pel•lícules de cine), però aquest cap de setmana no ha estat un cap de setmana "coach&potatoes", sinó de coaching.
Aquest és el títol de la pel•lícula que hem rodat, una pel•lícula intimista, amb diàlegs molt profunds, molt emocional, protagonitzada per 21 actors i actrius novells, el talent dels quals ha explotat i ha superat qualsevol expectativa.
Després que la productora de la pel•lícula ens donés la benvinguda divendres a les 3 de la tarda, ens vam posar en mans dels dos directors, un home americà i una dona turca assistits per una traductora i un ajudant de direcció.
Les úniques recomanacions i consells que ens van donar abans de començar a rodar les primeres escenes és que "ens deixéssim anar", que no jutgéssim ni volguéssim qüestionar el guió, simplement que fóssim autèntics i ens deixéssim estar de vergonyes.
La pel•lícula és una orgia d'emocions: somnis, passions, propòsits vitals, amor, pors, què vols, quès, quès i més quès, preguntes potents, poderoses, de les que t'obliguen a pensar i a donar la cara, que et desperten i et fan sentir viu.
Tot plegat, un bon producte, un "remake" americà, amb un guió molt ben planificat i treballat; un format amb resultats provats, expert en saber obrir la cuirassa del cor, de les emocions.
El guió es la interacció improvisada entre els 21 personatges, i per tant els diàlegs entre 11 parelles i de vegades "trios" (un d'ells, observador-voyeur).
Les relacions van ser curtes (no més de 12 minuts) i descaradament promíscues (ningú repetia amb ningú), sobre tot homes i dones, i encara ho haguessin estat més si no fos pel temps limitat, i els talls dels directors i l'ajudant...., en fi, que no és van poder consumar els "tete-a-tete" de tothom amb tothom.
Si la organització del rodatge hagués optat per la concentració intensiva tipus "pensió completa" en el mateix hotel-resort, l'experiència s'hagués assemblat al famós reality show que tots sabem..., però no va estar així, i els actors i actrius van poder anar a sopar i a dormir a les seves cases i amb les seves famílies.
Aquests trencaments van ser encertats i necessaris per tornar a la vida real, comprovar que allí res havia canviat, desendollar-nos de la intensitat emocional del rodatge i carregar piles per l'endemà, sobretot la nit de dissabte a diumenge, prèvia sessió de coaching individual de cada actriu i actor amb l'ànima caritativa que es va prestar al joc.
El darrer dia de rodatge va ser la desinhibició total, els personatges encarnats pels actors i actrius (fins i tot hi havia el personatge d'un Drag Queen!!),van entusiasmar tan sorprenentment als directors i als seus mateixos companys de repartiment, que allò es va convertir en una divertidíssima i surrealista sessió de risoteràpia.
Finalment per acabar, el dolor del comiat, el cor i l'ànima totalment nua, entregada, plorant per dins (algunes fins i tot descaradament per fora!!), emocionada de l'experiència irrepetible, impressionada per la generositat de tothom...
Actors i actrius que no es coneixien els uns amb els altres en el moment d'iniciar el rodatge, s'abraçaven i es feien al final del rodatge uns petons molt emotius, tot celebrant el resultat de l'experiència i a la vegada acomiadant-se d'aquelles persones que eren unes desconegudes divendres a la tarda, però de les quals n'havien pogut fer un "tast" prou interessant durant el cap de setmana.
The End, final de la pel•lícula.
Els protagonistes, ja de camí cap a les seves cases i retornant a la seva vida real, es van anar refredant progressivament, canviant el xip i tornant a LA MENT sempre "pre-ocupada" de les obligacions rutinàries de la setmana vinent, i se’n van anar a dormir extasiats de l'energia consumida en el rodatge del cap de setmana.
Per la nit van somniar; somnis molt profunds, i l'endemà es van aixecar encara "empanats", preguntant-se si les sensacions tan agradables que van tenir en el rodatge de la pel•lícula durant el cap de setmana van ser similars a les dels altres actors i actrius...
Cadascú es va muntar la seva pel•lícula, però...quina és la pel•lícula dels demés companys? és una curiositat important? en tot cas, cada pel•lícula és única i confidencial i quedarà en la memòria de cadascú.
Ara tinc un nou projecte que m’engresca: produir, dirigir i protagonitzar la meva pròpia pel•lícula. M’il•lusiona imaginar-me l'argument i el repartiment d'actors i actrius
Aquí queden escrites en clau irònica, a voltes amb un toc d'humor, però sempre escrites amb el cor i de bona fe, algunes metàfores d'una experiència inoblidable.
Ahir a la nit, plorava del riure recordant les escenes surrealistes dels personatges quan van sortir "al ruedo", el pallasso fent-nos cantar, etc....
Ah, i part del truco del nostre estrany estat d'ànim, de ben segur que és precisament per la quantitat de vegades que vam riure, millor dit vam plorar de riure!! Diuen que la diferència entre els nens i els adults és el número de vegades que riuen cada dia. Jo crec que ahir diumenge vam acumular reserves per tota la setmana!! i sempre ens queda la pel•lícula per recordar i tornar a riure!!
El que és innegable és que ha estat una experiència "Carpe Diem", i que estic "extra-ordinariament" feliç d'haver-me atrevit a l'aventura del rodatge de la pel•lícula "Cap de setmana de coaching".
Fins sempre!!
