Avui per fi puc parlar de les meves primeres experiències en meditació.
Feia temps, potser anys, que em rondava pel cap tenir alguna experiència de meditació, concepte que constantment apareixia esmentat en molts llibres com si fos una pràctica habitual en molts països del món, i que em feia sentir com si m’estigués perdent quelcom important.
En la meva ignorància sobre el tema en qüestió, inicialment la paraula “meditació” em feia una mica de por, em semblava sectària i amb connotacions massa religioses i espirituals. Vaig investigar per Internet, i vaig anar a una xerrada sobre Meditació Transcendental però em va semblar el que dic, sectari, car i que no m’inspirava cap confiança ni credibilitat.
Més tard, vaig conèixer gent molt normal que havia meditat i algunes persones que tenien aquest hàbit instal•lat en les seves vides quotidianes i ningú me’n parlava malament. Cadascuna d’aquestes persones em parlaven dels beneficis que els aportava la meditació: relaxació, reducció d’estres, energia positiva, lucidesa, claredat de pensament, inspiració, eliminació de cansament quan dormien poques hores, més aguant en jornades de treball maratonianes, etc…
Però em faltava la referència definitiva que em mogués a donar el pas de provar-ho, no acabava de fiar-me de que els tipus de meditació que a altres persones els hi havien anat bé, em funcionessin a mi. Persones que em mereixen tota la confiança, m’havien parlat de diferents propostes, algunes gratuïtes i altres de cost testimonial per cobrir costos, però gairebé totes tenien a veure amb referències o inspiracions budistes, encens, etc…, i he de reconèixer que aquest rollo tan espiritual m’incomodava i eren el fre real a decidir-me a provar-ho.
Finalment el 8 d’abril, vaig llegir a “La Contra” de la Vanguardia (veure link de l’entrevista) una entrevista a un psicòleg i psiquiatre noruec, anomenat Are Holen que em va sorprendre pel seu mètode de meditació, no religiós ni filosòfic ni espiritual, sinó pràctic i explicat científicament en diverses investigacions des de la creació de l’escola ACEM l’any 1966 (www.acem.com/spain). Em va sorprendre molt agradablement l’article, vaig llegir-me tota la seva web i vaig decidir apuntar-me. El impacte que va crear en mi aquesta “Contra” també el va crear a 400 persones més, motiu pel qual vaig haver d’esperar el meu torn fins aquest cap de setmana.
En dues sessions de 10h. a 14h. dissabte i diumenge, un instructor noruec ens ha fet la introducció a la meditació ACEM (es pronuncia AKEM) i ens ha ensenyat la tècnica basada en un so (equivalent a un mantra en altres mètodes), en repetir-lo i a deixar fluir tots els pensaments sense oposició, de forma neutral i en total llibertat.
Hem fet en els dos dies 3 sessions de meditació de 30 minuts i una de 45 minuts, i el que recomanen és practicar-ho mitja hora dos cops al dia o bé 45 minuts un cop al dia. Es pot practicar assentat normal, al tren, a l’avió, és a dir, res complicat i molt flexible. El repte és incorporar-ho com a hàbit diari, i fer balanç de l’experiència tres mesos després, per exemple.
Això intentaré: demà començo i el dia 1 d’agost em reuniré amb mi mateix (que és el que veritablement significa meditar, “prendre’s un cafè amb un mateix”) a la meva estimada platja de l’almadrava. En la primera passejada trepitjant la sorra i remullant-me els peus, passaré balanç dels intensos tres mesos que m’esperen. Intueixo que la meditació m’anirà molt bé.
