El salari emocional d’una abraçada sincera

Saber qui ets, quina pregunta més potent i més difícil de contestar sense racionalitzar! El repte està en contestar des de dins, sense saber el que vas a dir, parlar literalment des del cor, i donar vacances als pensaments, tant sovint plens de sabotejadors i de pors. Quan penso en la història de la meva vida en relació amb el coaching, ho relaciono amb un descobriment ressonant que ha despertat la meva consciència i penso que també la meva autenticitat. Un altre descoberta molt impactant per a mi va ser quan vaig sentir parlar per primer cop l’any 1988 del significat del marketing i la seva vocació de satisfer les necessitats del consumidor. Fins aquell moment sempre havia pensat des de l’altra banda, la de la oferta, sense empatitzar amb el que realment voldria la demanda. L’atracció i curiositat d’aprofundir en aquell nou descobriment em va tenir atrapat i entusiasmat. Em va semblar molt més lògic i intel•ligent preguntar al consumidor quin producte compraria, i després fabricar el que vol, que voler vendre-li el producte que jo vull, m’agrada o m’interessa més que em compri. Fent un paral•lelisme entre la filosofia del coaching i la de marketing trobo un element comú molt clar: ESCOLTAR al client, preguntar-li què vol, què necessita. El coaching metafòricament també podria ser una empresa, el servei de la qual és ajudar-te a descobrir per tu mateix el regal de la teva vida, la fórmula del qual només tens tu. És el disseny i fabricació d’un producte únic i a mida on tu ets el protagonista. Marketing personalitzat. Igual que al 1988 la idea del marketing em va entusiasmar, l’any 2009, la filosofia del coaching va conquerir el meu cor i em va estimular a parlar i escriure des dels sentiments, des de les emocions. Sí, ho admeto, les emocions son de les coses que més m’atrauen de la vida: m’encanta l’equilibri entre el sentiment de vulnerabilitat quan s’expressen, i el regal d’ autenticitat quan arriben a destí. És clar que sovint em sento insegur, amb pors i amb falta de confiança, però alhora em sento valent i determinat per evolucionar i desafiar-me a mi mateix a sortir de la capseta d’observador del joc de la vida, i vull arriscar-me a fer-ho bé o no tant bé, però a provar-me, en definitiva a aprendre i a sentir-me plenament viu. La major de les covardies és no intentar-ho, ja m’ho va dir el degà d’ESADE quan atacat per la por al fracàs, volia abandonar la carrera. En moments de dubtes existencials, necessito connectar amb la meva ànima idealista, la meva essència romàntica i inquieta, en permanent i vocacional procés de canvi. Desitjo dotar a la meva vida de més sentit i plenitud, i la intuïció que em ve és la de seguir treballant per aconseguir un millor equilibri i fluir més amb el temps present, amb més intel•ligència espiritual, i més entrega , dedicació i estimació als meus fills, dona, família i amics. Imaginar-me ajudant a persones a fer possible que les seves vides siguin extraordinàries, alineades totalment amb els seus valors, i rebre al final del procés de coaching una abraçada sincera, és definitivament la meva vocació, la meva gran passió i un ric salari emocional. Carpe Diem!